Quienes somos

El sistema económico en crisis y dominante basado en la explotación, el consumismo y el colonialismo empuja a las personas hacia vidas precarias. En cambio, la cooperativa El Poblet apunta a colectivizar de forma estable áreas rurales con el objetivo de que la Tierra (nuestro medio de sustento, de vida y de produccióng) sea accessible a las personas de forma justa e inclusiva promoviendo un vida en contacto con la naturaleza y de convivialidadg rica de actividades colaborativas, sostenibles y respectuosas hacia las personas y de l medioambiente.

Apostant per la descentralització i l’acció local, però amb mires i pensament global. Aquesta, si avança paral·lelament a diversos territoris i regions serà molt més robusta i imparable.

Els pobles i les comunitats que els integren, tenen l’inalienable i legítim dret a organitzar-se i realitzar l’autodefensa de la seva vida, la seva seguretat, la seva cultura i els seus territoris, del mode que considerin convenient, mentre compleixin la màxima de «minimitzar la violència sobre els éssers humans i maximitzar el respecte per la llibertat i la vida de les persones».

Principios generales

Bases ideològiques del Poblet

Ho concretem amb els següents punts, en forma d’unes bases ideològiques que exposem esquemàticament:

  1. Unes relacions humanes equitatives basades en la llibertat

    • Rebutgem qualsevol forma de dominació o discriminació entre les persones, ja sigui per raó de sexe, gènere, orientació sexual, ètnia o cultura, edat, herència, classe…

    • Apostem pel suport mutu i la solidaritat, la confiança, el respecte, la fraternitat i, en general, l’amor entre els éssers humans.

    • Apostem per l’escolta activa i la reflexió constant, així com en l’hàbit a les crítiques i a les autocrítiques per a aquesta millora.

    • Volem estendre les bones pràctiques en les relacions interpersonals a tota la humanitat.

  2. Autoorganització i assemblees populars sobiranes

    • L’assemblea, com a forma de prendre decisions amb igualtat de veu i de vot, és la forma legítima d’organització de qualsevol comunitat, poble o col·lectiu, ja que és una condició necessària per a la llibertat.

    • Assemblees populars sobiranes: autodeterminació dels pobles mitjançant aquesta forma d’organització horitzontal [gl:horizontalg]i lliure adhesió de les persones i els pobles a les comunitats i a les confederacions.

    • Relacions entre pobles i comunitats basades en la solidaritat, la llibertat i la descentralització: interdependència horitzontal i equitativa, disposició a relacionar-se i a coordinar-se, des dels àmbits més locals i regionals als àmbits geogràfics majors, decidint a petita escala el que es pugui i a major el que sigui necessari (principi de subsidiarietat, confederació, fractalitat…)

    • Construcció en la diversitat, amb respecte per les diferències humanes i personals, incloent-hi les minories en totes les decisions assembleàries.

Organización horizontal: Las personas implicadas asumen la responsabilidad de la gestión del proyecto, distribuyéndose el derecho decisional en función de la responsabilidad adquirida por cada persona.

  1. Construir un sistema públic cooperatiu i autogestionari des del suport mutu

    • Hem de recuperar el control de la terra i dels mitjans de producció com a bé comú, garantint-ne l’ús a través de la comunitat i, per tant, com a béns públics.

    • Rebutgem la propietat privada com a eina de les classes poderoses per acumular capital i establir el control sobre l’ús i la propietat de la terra i dels mitjans de producció, que perpetua el règim de dominació mitjançant el treball assalariat, l’acumulació, l’explotació i l’especulació.

    • L’interès particular ens allunya, ens individualitza i destrueix la propietat comunal i els béns comuns.

    • Treballem pel bé comú, per garantir que totes les nostres necessitats vitals (l’alimentació, la salut, l’habitatge, l’educació, l’energia, el transport…) estiguin cobertes a través d’un sistema realment públic, construït per nosaltres mateixos en base a l’autogestió, cooperant els uns amb els altres, promovent els valors i les capacitats essencialment humanes.

    • Alliberem l’accés a la informació i a la creació lliure. Desenvolupem la nostra necessitat d’experimentació i d’investigació vivencial com a fonts de coneixement.

    • Compartim el coneixement entre totes per construir un major bé comú.

  2. Una nova economia basada en la cooperació i les relacions de proximitat

    • Impugnem el capitalisme com a mecanisme de producció i mercat basat en la llei del més fort i en el creixement perpetu.

    • Impugnem el sistema financer actual, dominat pels bancs centrals i la banca privada i rebutgem els interessos sobre el diner.

    • Apostem per la cooperació com a base de les relacions econòmiques entre iguals i entre diversos.

    • Promocionem intensament el cooperativisme en el treball i en el consum. Estem per l’eradicació del treball assalariat i, en general, de l’explotació laboral.

    • Monedes socials, bescanvi directe, economia de la donació i economia comunitària, com a eines d’acció pràctica per a un nou sistema econòmic.

    • Economia tan local com sigui possible i sense intermediaris. Relacions equitatives entre productors i consumidors.

    • Allà on sigui necessari, sistema financer públic-comunitari i sense interessos.

  3. Cooperar amb la vida i la natura

    • Apliquem els principis de cooperació, conservació i respecte en la nostra relació amb la natura, de la qual som part, i n’assegurem la bona convivència amb la resta d’éssers vius. A més, la sobirania popular local permet i fomenta aquests principis.

    • Cal tenir en compte els cicles de la natura per assegurar la sostenibilitat de l’activitat humana, és a dir, que sigui perdurable en el temps, de generació en generació.

    • Impugnem els valors i les dinàmiques del sistema actual que aniquilen i posen en perill moltes formes de vida, també la nostra, i que, alhora, esgoten els recursos no renovables.

    • Els recursos renovables els hem d’aprofitar de forma descentralitzada, promovent l’autosuficiència de les comunitats humanes i reduint l’envergadura de les grans ciutats depredadores de recursos.